Una projecció demogràfica de la composició lingüística fins al 2050, a partir de les microdades de l'EULP 2023 i la demografia de l'Idescat. Tria com vols explorar-la.
Evolució de la composició lingüística 2025-2050 segons natalitat, mortalitat, saldo migratori i muda lingüística. La llengua de cada grup és la llengua habitual (la que s'usa més en el dia a dia); l'estoc inicial i la muda es calculen de les microdades de l'EULP 2023, i la demografia s'ancora a la projecció oficial de l'Idescat (escenari alt).
Estoc inicial — microdades EULP 2023 + Cens 2025. Es parteix de l'estructura d'edats real del Cens (8.124.126 hab. l'1 de gener de 2025) i es reparteix entre els quatre grups amb les quotes de llengua per edat calculades de les microdades. Per evitar comptar la muda dues vegades, els menors de 23 anys es reparteixen segons la llengua inicial i els de 23 anys o més segons la habitual. Els menors de 15 (fora de l'EULP) prenen les quotes de la franja 15-19.
Quatre grups. Català, Català i castellà (bilingüe), Castellà i Altres llengües — exactament les categories de l'EULP. El grup bilingüe té la mateixa fecunditat que els autòctons.
Fecunditat. ICF ≈ 1,05 per als grups autòctons (català, bilingüe, castellà) i 1,32 per a «altres» (Idescat 2023-24, per nacionalitat). Edat mitjana a la maternitat 33 i 31 anys.
Saldo migratori. Els 3 primers anys segueixen la trajectòria decreixent de la projecció Idescat; després, un saldo estructural editable (per defecte +40.000/any, l'estabilització de l'escenari mitjà). Sempre 50% castellà / 50% altres.
Muda lingüística. Calculada de la matriu de transició llengua inicial → habitual de les microdades, aplicada quan cada generació travessa la franja 15-30. La dada corregeix una creença habitual: la muda cap al català continua sent positiva (el català guanya més parlants del castellà dels que en perd); la quota baixa per la demografia, no per la muda.
Cada persona es classifica per la seva llengua habitual (variable P9): la que utilitza més en la vida diària. És la definició que capta millor l'ús real de la llengua. La llengua inicial (P8) és la primera apresa a casa i s'usa per calcular la muda. (L'EULP també recull la llengua d'identificació, que dona un grup bilingüe més gran perquè mesura identitat i no ús; aquí prioritzem l'ús.)
Estructura d'edats del Cens de població (Idescat): 8.124.126 habitants l'1 de gener de 2025, per grups quinquennals. Cada franja es divideix entre els quatre grups amb les quotes de les microdades EULP 2023 (pes CAL/1000).
Per no duplicar la muda: les cohorts de 23 anys o més es reparteixen per la llengua habitual (muda ja feta); les de 15-22 anys per la llengua inicial (abans de la muda). Els menors de 15 anys, fora de l'EULP, prenen la composició de la llengua que els seus pares (30-45 anys) parlen a casa — una proporció més baixa de català (26%) que la franja 15-19 (33%), i per tant més realista per als fills de famílies immigrants.
Creuant llengua inicial amb llengua habitual a les microdades s'obté la probabilitat que algú criat en una llengua n'acabi usant una altra (% de cada fila, suma 100):
| inicial ↓ / habitual → | Català | Bilingüe | Castellà | Altres |
|---|---|---|---|---|
| Català | 89,0 | 5,7 | 4,5 | 0,8 |
| Bilingüe | 26,8 | 56,3 | 16,3 | 0,7 |
| Castellà | 8,9 | 8,5 | 81,2 | 1,4 |
| Altres | 6,8 | 2,8 | 29,5 | 60,9 |
Lectura: de cada 100 persones d'inicial castellà, 8,9 acaben usant el català com a llengua habitual i 8,5 el bilingüe; de cada 100 d'inicial català, només 4,5 passen al castellà. En nombres absoluts el català guanya 293.600 parlants del castellà inicial i en perd 88.300: un saldo net de +205.000. La muda cap al català és viva; la quota baixa per la demografia, no per la muda. Els controls «intensitat cap al català/bilingüe» i «cap al castellà» multipliquen les columnes corresponents (100% = observat); la diagonal (retenció) s'ajusta perquè cada fila sumi 100%.
La transició s'aplica a cada generació en arribar als 23 anys. Com que es produeix abans de l'edat fèrtil, una muda més forta cap al català fa créixer la població catalana en edat de tenir fills, i per tant els naixements catalans: l'assimilació realimenta la natalitat.
La natalitat depèn de la població en edat fèrtil de cada grup multiplicada per la seva fecunditat. La meitat de cada cohort són dones; dins la finestra fèrtil (edat mitjana m ≈ 33 anys, amplada ±s) tenen, de mitjana, ICF fills. Cada any, els naixements d'un grup són:
És a dir: les dones en edat fèrtil (la meitat de cada cohort dins de la finestra) tenen, de mitjana, ICF fills al llarg de la vida; repartits uniformement dins la finestra, cada any en neix la part proporcional. Amb aquesta mecànica, el llindar de reemplaçament és ICF ≈ 2,0 (sense mortalitat prèvia); amb ICF d'1,05 cada generació es redueix prop d'un 45%. Els nadons s'assignen al grup de la mare.
S'aplica una probabilitat de mort anual creixent amb l'edat (corba de Gompertz) més un terme de fons:
El terme exponencial fa que el risc es dupliqui aproximadament cada 7-8 anys, com en les poblacions humanes reals, calibrat perquè l'esperança de vida en néixer sigui ~83 anys (la de Catalunya). Cada any, els supervivents d'una edat passen a la següent:
Saldo net amb l'estranger amb perfil d'edat concentrat als 18-45 anys (màxim als 30). Els 3 primers anys segueixen l'escenari alt de l'Idescat (+139.000, +132.000, +120.000), que convergeix cap al saldo estructural editable (per defecte +50.000, l'estabilització de l'escenari alt). Repartit 50% castellà / 50% altres. S'hi suma un saldo constant amb la resta d'Espanya (+5.000/any, castellà). Un saldo estructural negatiu es resta dels grups castellà i altres, com a mirall del positiu.
La versió senzilla resumeix tots els controls en tres seleccions amb valors predefinits:
El mapa pinta cada vegueria (les 8 de la divisió oficial de l'ICGC; la Val d'Aran s'integra a l'Alt Pirineu, fent-les coincidir amb els àmbits del Pla territorial de l'EULP). Cada vegueria parteix de la seva composició real del 2023 i evoluciona aplicant-li els mateixos factors de creixement de cada grup lingüístic que el conjunt del país (shift-share), tornant a normalitzar perquè sumin 100%. No recull dinàmiques locals pròpies. Clica-hi per veure'n el detall.
Tria un escenari per a cada factor i mira com canvia la llengua habitual de la població fins al 2050.